LA RAÓ DE PERQUÈ SÍ !

Quan ens enfrontem amb la creació contemporània (la que s'està fent ara, punt!!!) sorgeixen una gran quantitat de problemes:
1- la quantitat de llenguatges que s'utilitzen en arts en general,
2- la quantitat d'idees que estan en la base d'aquests llenguatges,
3- la manca de preparació del públic per poder assimilar la immensa quantitat de tendències artístiques que han anat sorgint des de meitats del segle passat,
4- el terreny que a la creació artística han manllevat el cinema i la tele, que després ens estan ensenyant a no pensar i, sobre tot, ens han ensenyat a no sentir, ens han tornat insensibles, morts d'emocions,
5- i la feixuga sensació que, per la nostra banda, percebem les/els artistes d'haver d'explicar sempre els camins de la nostra creació.

Per poder lluitar contra tota aquesta mena de tirania, el que cal és que els/les artistes ens dediquem a crear perquè sí, perquè volem crear... ja vindran al darrere altres que analitzin i expliquin (si volen i si cal) els camins de la nostra creació.

CAP DE SETMANA DEL PÚBLIC

Quan les coses surten bé sempre es poden exportar. Després dels tallers amb el públic i dels espectacles amb valor afegit, faig una proposta al regidor de cultura d'Artesa de Lleida per dur a terme un taller amb el públic del seu poble, on tenen una programació generosa també. Després de cada un dels espectacles que es van presentar aquell cap de setmana, podem parlar amb els/les intèrprets i alguns dels directors i també amb el Pere Arquillué que va estar molt amable.

Gràcies a l'Ajuntament d'Artesa, al Josep Gallart, Fernando Pomares i Emili Baldellou i al Xip Xap

QUI DIU QUÈ ÉS ???

QUAN UNA PERSONA ES CONVERTEIX EN ESPECTADORA:

a.- Obre un hortizó d'expectatives des del mateix moment que tria l'espectacle.
b.- Es converteix en un reflex d'aquelles persones que observa i de les que observen amb ell.
c.- Activa els seus mecanismes relacionals que posen en funcionament tota una sèrie de codis (culturals, dramàtics, literaris...)
d.- Participa d'un ritus en el que no només hauria de ser persona alliçonada, sinó part activa.

e.- Va a la recerca d'una identitat creadora que culminarà, probablement, molt temps després d'acabat l'espectacle.

f.- Desencadena tot un procés d'escorxament i disecció de la "bèstia".

g.- Forma part d'una comunitat de la que només en podrà ser un integrant solitari.

h.- És una peça indispensable de l'acte creatiu, i, per tant, un artista.

PREPARATIUS

MOMENTS ABANS

PG PERFORMANCE

1.- La comunitat camina a la recerca d'una identitat. És un viatge interior?

2.- "Sabré el que busco quan ho trobi"

3.- Poc a poc alguna de les persones s'emancipa, perquè ja ha complert una missió. Prenen una identitat. Descobreixen alguna cosa.

4.- Cal abandonar la comunitat protectora, passar a formar part d'una altra o altres.

5.- Però la comunitat continuarà el seu camí.

6.- Algunes persones recorreran camins molt llargs, altres no.

7.- Algunes persones construiran castells, altres es deixaran endur pel vent.

8.- Sempre podem caminar al costat d'algú. I quan ens abandoni li direm adéu-siau.

9.- Però al final ens trobarem sols, i alguns encara no hauran trobat allò que estavem buscant.

10.- Mentrestant, en algun lloc molt a prop nostre, algú cantarà una altra cançó.

11.- I, de nou, no molt lluny de nosaltres, començarà a caminar una altra comunitat de la que nosaltres no en formarem part, o potser si !