Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 14 d’abril del 2013

TALLER AMB L'ESPECTADOR

Com en altres edicions, el resultat final del taller sempre resulta màgic per la seva senzilla complexitat... 
Moltes gràcies a totes les persones que heu participat en descobrir els nous llenguatges de la creació contemporània amb aquestes HISTÒRIES MINÚSCULES d'enguany!!
Esperem que ben aviat ens puguem tornar a trobar llegint les noves maneres de fer de les i els artistes que conformen el panorama artístic més contemporani.

dissabte, 13 d’abril del 2013

CODIS CULTURALS I ARTÍSTICS


Una anàlisi acurada dels codis dels espectacles mostra que algunes de les sèries proposades per Barthes resulten summament suggerents per a l’anàlisi.
Preferim parlar de 4 sèries:
1. Codis culturals: són els del sistema cultural del productor o el receptor dels textos (incloem els codis de les teatralitats socials, és a dir, codis de la manera de comportar-se en diverses situacions socials
2. Codis literaris: corresponen als associats o associables a la tradició literària o la retòrica literària.
3. Codis dramàtics i
4. Codis teatrals: aquests dos últims vindrien a ser els específics de les tradicions dramàtiques i la posada en escena.

En un sistema comunicatiu és indispensable la familiarització dels participants amb els signes i la seva possibilitat de desxifrar-los:
Consensus: el consens de la comunitat respecte al significat dels símbols, verbals o no verbals, que constitueix un important factor de la possibilitat de comunicació social.
Habitus: procés per mitjà del qual lo social s’internalitza i aconsegueix que les estructures objectives concordin amb les subjectives.
Tant el consensus com l’hábitus sustenten el concepte de competència cultural, coneixement o capacitat del participant per desxifrar els signes del sistema, i evidencia el grau d’integració en el procés de comunicació.
La competència teatral vindria a indicar la familiaritat del productor o espectador de discursos teatrals amb els codis emprats en cada cas.
En cada moment històric coexisteix una pluralitat de sistemes culturals, sistemes de signes que són produïts i usats pels membres de la comunitat cultural, alguns d’aquests sistemes es constitueixen en dominants i uns altres són marginats.



The Culture Code de Clotaire Rapaille.
El Codi Cultural ens ajuda a entendre els diferents significats que les persones donen a les coses de manera inconscient.  
Les nostres diferents cultures i costums ens porten a processar la mateixa informació de diferents maneres, per aquesta raó existeix una infinitat de codis culturals en el món. Aquests codis fan que les persones tinguin diferents patrons de comportament davant de situacions similars. Per a Rapaille, és molt important conèixer aquests significats ocults, ja que en aplicar-los per exemple a la mercadotècnia, descobreix els elements necessaris per crear una bona campanya que ha d’apel·lar als nostres instints més bàsics, amb la finalitat de vendre’ns el producte al que no podrem resistir-nos.
Per desenvolupar la seva metodologia, Rapaille es va basar en el treball de Henri Laborit, qui va demostrar una connexió molt clara entre l’aprenentatge i les emocions: com més fortes les emocions, més profunda queda arrelada la nostra experiència en el cervell.
Pensem en un nen a qui els seus pares l’adverteixen repetidament no tocar una paella calenta, però ell, la toca i es crema. A partir d’aquell moment, els conceptes “calent” i “cremar” queden adherits a la seva ment de forma indeleble. El comunicador pot basar-se llavors, de manera creativa, sobre el significat profund d’aquest concepte.

La combinació de l’experiència i l’emoció produeix allò que es coneix com imprompta: un cop que aquesta es crea, condiciona els nostres processos mentals, determinant el nostre comportament futur. La combinació de totes les nostres impromptes ens defineix com a persones.




La metodologia del Codi Cultural va de la mano del concepte de la imprompta: junts són com la clau i el pany: si descobreixes la imprompta, pots obrir el Codi. Si obres el Codi, pots descobrir la raó de les accions, prejudicis i actituds d’un poble. D’acord amb Rapaille, “es com un nou parell de lents que ens condueix a una òptica totalment distinta respecte a tot el que succeeix en el món”.
A lo llarg dels anys, el senyor Rapaille va dissenyar una metodologia on, després de moltes hores d’interacció, s’indueix a la gent que participa en els seus grups de enfocament a reportar el que realment pensa i sent.  D’aquesta forma es va desentranyant el Codi Cultural immers en el subconscient col·lectiu.





AQUESTA TARDA


dimecres, 10 d’abril del 2013

UNIVERSOS MINÚSCULS

Això no és nou!
Ja fa molts anys que els pessebristes creen universos minúsculs, diorames que expliquen la vida i recreen l'època de Jesús de Nazaret i que podem veure any rera any en les associacions de pessebristes d'arreu de Catalunya.
Altres cops s'ha utilitzat com a eina de venda de pisos i apartaments.
Però ara David Espinosa ens ho ofereix amb altres històries, amb altres dramatúrgies i buscant-li unes possibilitats diferents...
Ens endinsarem en l'Univers d'aquest artista per saber com ha estat una mica el seu recorregut... 
Aquest dissabte de 17 a 20 hores al teatre de l'Escorxador.
I el dissabte dia 20 en alguna de les dues funcions que té previstes.
Si voleu més informació:
Teatre Municipal de l’Escorxador
C. Lluís Companys s/n 25003 Lleida
Tel. 973 279 356 teatre@paeria.cat
Segueix-nos al webblocFacebook i Twitter




dilluns, 8 d’abril del 2013

MI GRAN OBRA

Aquí us deixo un parell d'enllaços perquè pugueu conèixer una mica millor el treball d'aquest artista.


TALLER AMB L'ESPECTADOR

Començant a preparar la Segona Part de "HISTÒRIES MINÚSCULES"  un taller referit als universos de Pere Faura i David Espinosa. Ja vam estar veient el que es podia fer amb titulars de la premsa quotidiana, com podíem recrear dramatúrgies, ara ens cal posar-ho en marxa a través de la construcció d'imatges que expliquin aquelles històries que vam crear.