Resulta curiós com la gent pot estar en sintonia tot i estar en desacord... Curiós com en parlar de Pessoa aconseguim entar en un món d'incertesa i dispersíó com la que pot viure un escriptor que és capaç de dotar les seves personalitats literàries de vides públiques (algunes d'elles anònimes pel fet de ser pòstumes, igual que el reconeixement a Vincent van Gogh, però d'una gran riquesa emocional)
Ja hem cobert la primera part de camí parlant de la identitat personal, artística i cultural, usant Pessoa, que per si alguns no ho sabeu vol dir "persona" en portugués com a excusa per començar un viatge a, entre, per, de, amb, des de, sota, contra, per, per a... les persones que culminarà en la performance del proper taller. Gràcies a totes i tots per assistir i regalar-nos la vostra música!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina1)En defensa de la personalitat única (o com reduir el problema demogràfic)
ResponEliminaRes pitjor que descobrir que aquella amistat que idolatres i que et regala amb la seva sensibilitat envers els esser humans, arenga una colla de companys de feina sobre el perill que corren els seus llocs de treball amb els immigrants, que es conformen amb quatre xavos i treballen dissabtes i diumenges.
Aquesta mena de camaleons llefiscosos son capaços de construir un discurs adaptat a cada persona amb la que parlen, d’escriure articles amb pseudònims o heterònims per enganyar el lector i a la vegada normalitzar socialment la seva esquizofrènia. No som 7 milions! En som ben bé 21! Clons físics amb cervells “multifacètics”.
2) De com podem viure moltes vides en una (o com multiplicar la nostra existència)
Cada any que passa tinc la temença de deixar-me coses per fer, no tinc temps o no sé adaptar-me a les diferents situacions que visc amb prou rapidesa per gaudir-les amb plenitud. Aquest any he decidit, després d’un programa sobre Pessoa que vaig veure de matinada en una tele estrangera (el programa es deia “The Slaughterhouse” ), que potser no és una mala eina de supervivència adoptar diferents rols en funció de l’entorn. Una mena de “fregolisme” que permet desconnectar fàcilment del soroll de la feina, o bé de les pressions familiars.
Quin plaer sentir-te ben acollit a cada grup en el que estàs, la confiança es multiplica i la comunicació resulta fluïda. Cada dia valdrà per 3.