Una mirada i un somriure, i m'abandono a qualsevol cosa que em demanin... em donen una clau i m'obren el seu habitacle, em conviden a beure un suc de no sé ben bé massa bé què, i a ballar amb una música deliciosa, i a jaure de peu, per observar un petit i dolç espectacle de titelles, mentre vaig viatjant per aquest receptacle on instal·len petits trossos de la seva vida...
al final, una noia m'acomiada a la meva sort amb una mirada entre trista i agraïda, i surto a l'aventura amb un abric i una maleta, sense saber on anar. Sóc un exiliat més de Kamchàtka. I ningú em diu què he de fer. Això és el poder del silenci. www.kamchatka.cat/
Senzillament delicios!! i deliciosament senzill!!
ResponEliminaSi podeu, no deixeu de fer-los una visita a la seva nova casa, us acolliran amb els braços oberts i una rialla contagiosa!