Quan un va cremant anys i va veient i creant moltes coses per al món de l'escena, s'adona que és com una benedicció i un càstig el camí recorregut… perquè tens més eines per poder interpretar allò que veus a l'escenari però, a la vegada, cada cop hi ha menys coses que tenen la capacitat de sorprendre't.
Ahir vam anar a veure l'espectacle de Los Corderos "Ultrainocencia".
Jo els vaig descobrir amb el CIELO DE LOS TRISTES i em va semblar revelador, però ahir vaig veure un espectacle total, construït amb un rigor del qual podem fer gala molt pocs artistes. L'elegància del seu moviment, dels objectes amb els quals treballen i la delícia del text i com el treballen em van resultar corprenedors.
Gràcies nois!
Seguirem informant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada