FINS AVIAT !!!

Doncs, em sembla que amb aquest post tanco un treball interessantíssim que em va oferir la Margarida. 

"Hem pensat que tu podries fer una cosa que es comença a fer a altres Teatres, uns tallers amb l'espectador. Et ve de gust?... "

Així va començar aquest viatge de 5 temporades al Teatre de l'Escorxador de Lleida que m'ha fet endinsar en el treball d'alguns dels i les artistes més grans. Una feina tant deliciosa que m'ha permés capbussar-me en la manera de fer Art en viu Dels últims anys.

Us he de donar les gràcies a tots i totes les artistes que m'heu fet aprendre tant i taant!!

Però especialment a tota la gent que treballa al Teatre de l'escorxador: Pedro, Lluís, David, Carme, Marta i sobretot a tu, Margarida...

Desitjaria que el temps i la feina ens facin compartir altres experiències meravelloses ben aviat !!!

UNA ABRAÇADA FORTA... US VIGILO !

LA POLISÈMIA DE LA IMATGE

Facultat que té la imatge escènica de produir semiotitzacions ambigües i polisèmiques.

La posada en escena no és només una producció de sentit, sinó també la producció de sensacions, l'ús de significants que emocionen i interpel·len l'espectador sense que aquest sàpiga exactament el que volen dir.
MICHEL CORVIN: "El text es desenvolupa al seu ritme, amb els seus meandres i els seus secrets, mentre el discurs visual de la posada en escena l'accentua, el contraria o s'anticipa a ell, introduint un diàleg directe entre el director d'escena i l'espectador, sense passar per la mediació del personatge i de les paraules que el constitueixen."
ANTOINE VITEZ: "El plaer teatral, per a l'espectador radica en la diferència entre allò que es diu i allò que es mostra, cosa que li sembla excitant, no mostrar allò que es diu."

L'ESPECTADOR IMBÈCIL !

LOS MICRÓFONOS

Sé que aquests dos

van provocar reaccions diverses, però també que no van deixar ningú indiferent.

Jo no hi vai poder ser, però espero no perdre'm-ho en alguna altra ocasió, en algun altre lloc.Per si els voleu veure en un treball anterior, us deixo el següent enllaçY POR QUÉ JOHN CAGE?

TALLER LOS MICRÓFONOS

Convertir les persones que han participat en el taller amb l'espectador en micròfons amplificadors de la cultura pop ens ha aportat un matí de recerca i investigació en llenguatges contemporanis molt intens i divertit. Com ens podem atansar a l'univers de Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor... Doncs intentant posar-nos en la seva pell, investigar el seu camí creatiu... i com haurien pogut arribar-hi.

 

 

FOTOS AMB L'ARTISTA

Excel·lent SIN BAILE NO HAY PARAISO de Pere Faura. Un espectacle per a riure, per a pensar, per a analitzar... i que acaba fent-te venir ganes de ballar...

Una altra mirada a les coreografies clàssiques de tots els temps.

En acabar, encara va tenir ganes de fer-se fotos amb el públic... a les següents el podeu veure amb algunes de les persones participants del Taller amb l'Espetador... Els asidus i algunes noves incorporacions...

Rosas Danst Rosas Anne Teresa de Keersmaeker 3

Rosas Danst Rosas Anne Teresa de Keersmaeker 2

Rosas Danst Rosas Anne Teresa de Keersmaeker 1

PERE FAURA - Sin baile no hay paraíso

COREO TOTHOM

El resultat final en grup de la unió de totes les coreografies individuals treballades amb els referents coreogràfics de cada una de les persones participants, i adaptats a 3 músiques d'estils diferents.

Interessant, oi ?

SIN BAILE NO HAY PARAISO - TALLER FAURA

De nou, reprenem els Tallers amb els Espectadors... Avui una quinzena de persones hem visitat els referents coreogràfics de Pere Faura, els de Jaume Belló i els personals de cadascú, per fer un pas més en l'entesa dels camins que pot trobar la creativitat en el seu procés a l'hora de convertir-se en espectacle.

Tothom tenim referents d'algun tipus de ball, més evolucionat o menys, més elaborat o menys... Hem passat de ballar amb els peus, a ballar amb els braços, a ballar amb tot el cos. I tots recordem algun ball que hem ballat algun cop: la macarena, els pajaritos o el xocolatero. D'aquí, combinat amb altres referents com ara videoclips músicals, peces de ball creades per coreògrafes de prestigi, ballets clàssics, contemporànis, ritmes de saló, musicals que tenim en la memòria o cançons d'infant d'escola... tothom tenim algun referent per pensar-hi. 

A això li donem una volta més i fem:

1. que cada participant recordi i enllaci petites parts coreogràfiques dels seus referents.

2. que ho memoritzi fins a poder fer tota la sequència com una coreografia professional.

3. que ho balli, adequant-ho a 3 tipus de músiques i de ritmes molt diferents escollits a l'atzar.

4. que finalment ho afegeixi a una coreografia col·lectiva resultant de la suma i adaptació a l'espai de les coreografies resultants.

Un encert tornar a posar en escena una peça coreogràfica que potser són les que ens costen més d'aprendre a llegir i a gaudir !!!

Vet aquí una mica de crònica fotogràfica de la sessió:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ànima - capítol 203

Ànima - capítol 203

COMENÇANT A PREPARAR-LOS