TALLER LOS MICRÓFONOS

Convertir les persones que han participat en el taller amb l'espectador en micròfons amplificadors de la cultura pop ens ha aportat un matí de recerca i investigació en llenguatges contemporanis molt intens i divertit. Com ens podem atansar a l'univers de Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor... Doncs intentant posar-nos en la seva pell, investigar el seu camí creatiu... i com haurien pogut arribar-hi.

 

 

FOTOS AMB L'ARTISTA

Excel·lent SIN BAILE NO HAY PARAISO de Pere Faura. Un espectacle per a riure, per a pensar, per a analitzar... i que acaba fent-te venir ganes de ballar...

Una altra mirada a les coreografies clàssiques de tots els temps.

En acabar, encara va tenir ganes de fer-se fotos amb el públic... a les següents el podeu veure amb algunes de les persones participants del Taller amb l'Espetador... Els asidus i algunes noves incorporacions...

SIN BAILE NO HAY PARAISO - TALLER FAURA

De nou, reprenem els Tallers amb els Espectadors... Avui una quinzena de persones hem visitat els referents coreogràfics de Pere Faura, els de Jaume Belló i els personals de cadascú, per fer un pas més en l'entesa dels camins que pot trobar la creativitat en el seu procés a l'hora de convertir-se en espectacle.

Tothom tenim referents d'algun tipus de ball, més evolucionat o menys, més elaborat o menys... Hem passat de ballar amb els peus, a ballar amb els braços, a ballar amb tot el cos. I tots recordem algun ball que hem ballat algun cop: la macarena, els pajaritos o el xocolatero. D'aquí, combinat amb altres referents com ara videoclips músicals, peces de ball creades per coreògrafes de prestigi, ballets clàssics, contemporànis, ritmes de saló, musicals que tenim en la memòria o cançons d'infant d'escola... tothom tenim algun referent per pensar-hi. 

A això li donem una volta més i fem:

1. que cada participant recordi i enllaci petites parts coreogràfiques dels seus referents.

2. que ho memoritzi fins a poder fer tota la sequència com una coreografia professional.

3. que ho balli, adequant-ho a 3 tipus de músiques i de ritmes molt diferents escollits a l'atzar.

4. que finalment ho afegeixi a una coreografia col·lectiva resultant de la suma i adaptació a l'espai de les coreografies resultants.

Un encert tornar a posar en escena una peça coreogràfica que potser són les que ens costen més d'aprendre a llegir i a gaudir !!!

Vet aquí una mica de crònica fotogràfica de la sessió:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LAS CORDERAS