L'ÒSCAR ÉS UN SAVI.

M'acaba de dir l'Òscar mentre parlàvem del Calamaro: "ja que no sabem on anem, almenys que sapiguem d'on venim!" Aquesta és la pista definitiva per entendre la nostra identitat. Es curiós com, l'altre dia, parlant de Sigmund Freud i de la seva teoria de l'iceberg, veiem que el que la gent pot veure de nosaltres és només una part molt petita que sura sobre aigües fredes però que amaga una ciutat fortificada de gel (iceberg) que és el que som, el que tenim, d'on venim i qui ens precedeix...

Això també es pot dir de la majoria d'espectacles actuals, només som capaços de veure aquesta petita part que és la (re)-presentació, i molts cops no som capaços de percebre el treball, els conceptes, la història que hi ha al darrera, i ens perdem en la recerca de significats en un lloc on només hi ha volgut haver una presentació simple i senzilla dels llocs que hem viscut i d'on venim, ho vaig veure l'altre dia amb el Neil Harbisson, i crec que és el sistema de treball que segueixen la majoria d'artistes del món mundial sencer: Esbrinar d'on venen per poder descubrir on van.

Connectar-se amb les etiquetes de com ens veiem, què som o què no som, i amb aquelles cançons que per nosaltres signifiquen alguna cosa, un moment especial... és una tasca que posa en marxa la sinestèsia, la combinació de sentits, sentiments i emocions que ens hauria de portar a un viatge cap a les nostres arrels, com el que emprén Peer Gynt en l'obra d'Ibsen. Fer això d'una manera honesta, ja és un pas en la recerca per comprendre'ns millor, per aclarir totes les coses que tenim al cap, fer-nos més senzills, per saber quin ha de ser el nostre viatge, el nostre destí...
Gràcies Òscar per la teva llum aclaridora.

NEIL HARBISSON

Neil Harbisson va nèixer a Londres el 27 de juliol de 1982, i, segons explica, als 11 anys més o menys li van detectar ACROMATOPSIA una condició hereditària de la visió que des del  seu naixement l'obliga a veure el món en blanc i negre.

No us podeu imaginar com n'és d'interessant sentir com explica la seva vida, i tot el que deu haver patit, com anècdotes que ens van fer fer riallades (a mi sobretot) ahir en l'AVUI NO HI HA FUNCIÓ de l'escorxador.

Després d'explicar-nos tot això ens deixar preguntrar-li coses que no entenem, que no podem comprendre, que ens sorprenen... I em fa una revelació: "que sent la meva veu de color blau fort, casi turquesa"... a mi si que em va deixar blau...
Però el més interessant és un concepte que sorgeix en la seva exposició, el concepte de SINESTÈSIA... que jo havia pensat explicar en els tallers però ja que està introduït només us deixo una definició:

La sinestèsia, del grec συν, 'junt', i αισθησία, 'sensació', és, en la mescla de varios sentits. Un sinestèsic pot, per exemple, sentir colors, veure sons i percebre sensacions gustatives en tocar un objecte amb una textura determinada, o evocar gustos, olors, en sentir una cançó. La sinestèia és un efecte comú d'algunes drogues psicodèliques, com LSD, la mescalina o alguns fongs tropicals.

I explica també que va viatjar per moltes ciutats d'Europa a la recerca d'una identitat sonora i cromàtica...
coas que podria estar relacionada amb el viatge que fa PEER GYNT d'IBSEN