NOU PROJECTE: AQUÍ FALTEN PECES !!!

Començant a pensar en un nou projecte... 
Aquí falten peces !!

 

 

COM EN FAMÍLIA !!!

Què bonic és crear amb companyes i companys silenciosos que van construint els seus móns interiors a mesura que van construint petits fils narratius amb els objectes trobats i aportats.

Finalment, imagineu-vos una instal·lació en la que vam poder veure els nostres objectes, i les històries d'aquests objectes dins d'un univers col·lectiu, compartit, com aquells universos que construeix Jose Antonio Portillo...
El més màgic va ser poder compartir les històries que hi havia al darrere, algunes una mica dramàtiques (en el bon sentit), algunes de recors i d'enyorança, algunes inventades al moment, unes altres ultra-còmiques, i, fins i tot algun manual per construir històries, però tothom vam deixar un bocinet nostre en aquesta instal·lació, tan efímera com el taller, però que perdurarà en la memòria col·lectiva dels que hi vam assistir i la vam construir... (només vam trobar a faltar al tiet de Sant Feliu de Codines!!)

Col·locació del darrer fil .

La instal·lació comença a pujar.

Ja està a lloc i il·luminada.

L'incitador.

Zoom.

Gràcies a tothom per assistir i participar. Gràcies a la Marga i la Marta i la gent de l'Escorxador per posar sempre les coses tan fàcils... Gràcies José Antonio per servir d'inspiració!!

TOT A PUNT PER L'UNIVERS PORTILLO

El José Antonio Portillo ja m'ha enviat una foto seva. El material per al taller d'avui ja està a punt a punt, i en unes hores ens endinsarem en l'Univers d'aquest creador d'intal·lacions i gran narrador oral...

Si truqueu al Teatre de l'Escorxador per inscriure-us igual encara trobeu alguna plaça... !!!

Com fins a la tarda no podeu veure la seva foto, us deixo un Santet (que no sé quin és) que forma part també d'una instal·lació que va fer l'Efraim l'altre dia...  Si algú en sap el nom (del Sant) que ho digui !!!

ANNETTE MESSAGER

Annette Messager, una gran inspiració per al proper taller on esbrinarem l'univers de JOSE ANTONIO PORTILLO, el narrador oral, artista d'instal·lacions...

Tot això (i tot allò que vosaltres vulgueu) el divendres dia 3 de Febrer a les 20 h.

TALLERS AMB EL PÚBLIC AL L'ESCORXADOR !!!

 

DESPORTILLAR

Com diu José Antonio Portillo

“La actividad escolar esencial es narrar”...

QUÈ PENSA LA MEVA OMBRA ?????

Ell ha utilitzat aquesta tècnica en tots els seus espectacles, nosaltres la utilitzarem també amb el públic per poder entendre el seu univers, el de l’artista i el del públic. Entre totes les persones assistents al taller “desportillarem”, estellarem, fragmentarem la manera de fer d’aquest artista i, si ens queda temps, confegirem la instal·lació “DESPORTILLAR”  de la comunitat d’espectadores i espectadors d’enguany.

DARRERA SESSIÓ DELS TALLERS

US ESPERO a la SALA 2 del TEATRE de L'ESCORXADOR... ÉS DE FRANC !!!!

Divendres, dia 3 de Febrer a les 20 h, primera part del taller:

“UNIVERS PORTILLO”

Dissabte, dia 11 de Febrer (a hores convingudes segurament, ja us ho aniré explicant), conclusió:

“ARCHIVO DE GESTOS EMOCIONALES”

TALLER AMB EL PÚBLIC

Enguany una nova oferta dels Tallers amb el públic, investigarem entre tots i totes l'Univers de José Antonio Portillo i la seva producció... recordeu que per saber més informació us podeu adreçar al teatre de l'Escorxador... i visitar el seu bloc !!!!

http://teatreescorxador.blogspot.com/

José Antonio Portillo

EL PODER DEL SILENCI

Una mirada i un somriure, i m'abandono a qualsevol cosa que em demanin... em donen una clau i m'obren el seu habitacle, em conviden a beure un suc de no sé ben bé massa bé què, i a ballar amb una música deliciosa, i a jaure de peu, per observar un petit i dolç espectacle de titelles, mentre vaig viatjant per aquest receptacle on instal·len petits trossos de la seva vida...

 

al final, una noia m'acomiada a la meva sort amb una mirada entre trista i agraïda, i surto a l'aventura amb un abric i una maleta, sense saber on anar. Sóc un exiliat més de Kamchàtka. I ningú em diu què he de fer. Això és el poder del silenci.  www.kamchatka.cat/

THIS SIDE UP

La cirereta del pastís d'aquesta estada valenciana ha estat poder fer un taller amb la María Jerez i la Cuqui Jerez... Un taller que elles van idear per a realitzar una trobada entre tres coreógrafes i 20 alumnes de la Escuela de Arquitectura de Alcalá de Henares, investigant i experimentant l'espai a través de la creació coreogràfica.

Fins ara This Side Up ha estat revisat i versionat 3 cops: 2 a Madrid i 1 a Brussel·les. Després de fer-ho al VEO, se n'anaven cap a Londres. Em sento afortunat d'haver pogut participar d'aquest treball que la Maria està duent a terme junt amb la Cuqui, perquè en cada lloc es converteix en un site específic ja que cal adaptar el procés de treball a l'espai real amb el que es troben en cada lloc; en el nostre cas, vam començar treballant a la Sala Matilde Salvador de la universitat de València, després vam pensar de fer-ho en una plaça... però vam acabar en una sala del Jardí Botànic.

Com diu la Maria:

"Vamos a poner en práctica el pensamiento que se puede generar alrededor de la idea de que detrás de cada objeto existe una coreografía invisible. Con este trabajo se hace visible esa coreografía, no sólo a la hora de la construcción de dicho objeto sino también a la hora de relacionarnos con él. En este caso concreto nos centramos en el edificio del teatro como objeto y evidenciamos la construcción del mismo y el comportamiento dentro de él. Normalmente la coreografía o movimiento que se crea en función de la arquitectura de un edificio la asumimos como convención y ya no somos capaces de verla, en This Side Up esta convención se convierte en (re)presentación."

De tot el treball, que fora molt llarg d'explicar aquí, em quedo amb els següents conceptes:

1- El treball en equip sempre evoluciona.

2- Sempre trobem un interior i un exterior habitable, en aquest cas un exterior dins d'un interior, pel qual viatja constantment el públic.

3- Investigar en la relació entre forma i funcionalitat.

4- El teatre dins del teatre, arquitectònicament parlant

5- Saludar quan s'ha acabat l'"OBRA".

L'APARENT SENZILLESA DE LA COMPLEXITAT

Després de llevar-nos, esmorzar al Forn dels Desemparats (una coca amb nous i panses, i carabassa al forn), de trobar les taquilles del VEO i saludar la Sonia, ens n'anem a donar una volta pel mercat i per la Llotja que són dues meravelles de dos estils completament diferents.
El primer espectacle que veiem del Festival València Escena Oberta és el de Jordi Gali, una instal·lació magnifica en la que treballa amb una precisió de moviments, deguda segurament a la seva formació com a ballarí i coreógraf, que fa que no puguis deixar de mirar-lo en cap moment... és com si construís el pèndul de l'univers i durant una estona, res del que existeix al teu voltant tingués cap altra importància... et deixes endur per una construcció que t'absorbeix tots els sentits, tot això construït només amb troncs i cordes que coneix a la perfecció i que fa ballar amb les mans (i la boca fins i tot quan ja no li queden mans) i un pneumàtic que fa pendular a la base de l'estructura com a element absolutament alié.

Anècdota: Ens trobem allí amb la Mariví i La Marta Oliveres, i conec per fí al Mehdi. I mentre estàvem parlant, sento un "no, No, NO, NO!" era un nen que aguantava un pobre gos que estava pixant les cordes del Jordi... !