ANUNCI

HISTÒRIES MINÚSCULES

Tot comença a estar a punt per a una nova edició dels TALLERS AMB L'ESPECTADOR del Teatre Municipal de l'Escorxador...

L'univers de PERE FAURA i l'obra DIARI D'ACCIONS

Descobrirem, el món de CREAR i RE-CREAR HISTÒRIES a partir dels camins de la imaginació, la dramatúrgia i la  manipulació d'objectes.

El primer aquest dissabte de 17 a 20 h, DE FRANC, només cal trucar al teatre i inscriure's. 

Si teniu algun titular de diari que vulgueu desenvolupar, porteu-lo... sinó nosaltres en tindrem per tothom.

HISTÒRIES MINÚSCULES 1

El cap de setmana vinent comencen de nou els TALLERS AMB ESPECTADORS; enguany giraran al voltant de l'univers creatiu de PERE FAURA i DAVID ESPINOSA, així que us espero... i espero que vingueu amb ganes de recórrer els camins creatius que "podria haver recorregut" l'artista...

Per apuntar-vos, truqueu a les oficines del teatre de l'Escorxador.   ÉS DE FRANC !!!

Aquí us deixo la publicitat del primer taller:

EL ESLABÓN MÁS DÉBIL NO 21% !!!

Como era previsible, el tejido teatral se está rompiendo por el eslabón más débil: cada vez me encuentro a más actores sin trabajo. Se está poniendo muy difícil hacer teatro y vivir de ello. Los cómicos van al paro porque cada vez se montan menos obras, y se montan menos obras porque va menos gente al teatro, y van menos al teatro porque las entradas han subido, y porque el circuito de giras y bolos ha saltado por los aires, y porque los teatros oficiales han visto drásticamente recortados sus presupuestos, y, madre del cordero, porque los señores que nos gobiernan decidieron subir el IVA del 8% al 21% con la peregrina idea de recaudar más, consiguiendo, pescadilla (o pesadilla) mordiéndose la cola, que vaya menos gente al teatro. Nuestro gobierno, claro está, dice que no hay remedio. No es cierto: es una cuestión de voluntad, de interés por la cultura. El gobierno francés, que había aumentado el IVA para libros y espectáculos en vivo al 7% en abril de 2012, lo ha bajado al 5,5% desde el pasado enero. O sea, que se puede.

Hará unas semanas, en estas páginas, el empresario teatral Carlos Rottenberg decía que el semillero de la escena argentina (tercera potencia mundial después de Londres y Nueva York) está en las salas independientes. Pregunto cómo está ese sector por aquí. División de opiniones: unos se echan a reír, otros se echan a llorar. Un grupo “independiente” (aquí se ríen) o “alternativo” (aquí lloran) depende de a) unas subvenciones cada vez más escasas, que además, b) se cobran cuando se cobran, o, c) de la magra taquilla. Sucede, me dicen, que antes el público podía permitirse un cierto riesgo (esto es, ir a ver a grupos poco conocidos), pero que ahora, con las entradas mucho más caras, solo tiende a pagar, cosa lógica, por espectáculos muy garantizados. Cuesta muchísimo, en sentido literal, armar una producción, cuesta darla a conocer (la publicidad es escuálida) y cuesta amortizarla: menos días de exhibición, y las giras y bolos (véase más arriba) reducidas a la mínima expresión, porque la mayoría de los Ayuntamientos no puede o no quiere pagar, o, de nuevo, solo lo hace ante ofertas teatrales de éxito seguro.

Cada día trae una mala noticia. De entre las muchas que afectan al sector, una de las peores es el cierre (“por deficitaria”) de la sala Tallers del Teatro Nacional de Cataluña. Me dicen que por dos años y yo pongo cara de creérmelo. Con esa clausura se cargan de un plumazo el T6, una experiencia única en España, por la que los jóvenes autores podían estrenar y dirigir sus propias obras con una compañía estable que variaba cada temporada. Del T6 salió, cabe recordarlo, El método Gronholm, uno de los grandes éxitos del teatro español reciente. Me cuentan también que en Madrid, la heroica sala Kubik, abierta por Sánchez Cabezudo en el barrio obrero de Usera, sin apenas oferta cultural, está abocada al cierre por el Ayuntamiento, que ya paralizó su actividad y ahora los brea a ordenanzas: claro, no es un casino.

Comienzan estrategias de supervivencia, muy a la argentina usanza. Ya les hablé de la sala Flyhard, donde se puede optar por precios realmente alternativos, y que ha conseguido fidelizar a un público joven y entusiasta. En la Beckett se ha inaugurado lo que llaman “taquilla inversa”: a instancias de la productora Sixto Paz, el público de Si existe, aún no lo he encontrado, de Nick Payne, dirigido por Marilia Samper, pagaba a la salida, según su valoración del espectáculo. Espectáculo, por cierto, sin escenografía, por falta de presupuesto. Me dicen que consiguieron llenos diarios y un precio medio de alrededor de 14 euros. Todo esto está muy bien pero lo entiendo como soluciones temporales, porque el entusiasmo y la precariedad acaban teniendo un límite. Me cuentan que Lluís Pasqual quiere formar una compañía joven “porque hay mucho talento que no puede perderse”, porque ya hay muchos actores jóvenes (y no tan jóvenes) que están dedicándose a otras cosas para llegar a fin de mes. Si consigue sacar adelante esa compañía será una buenísima noticia. Y otra similar será si cuaja otro estupendo proyecto: tres de los más pujantes directores jóvenes españoles se han unido para conseguir un local en el que dirigir, programar y producir. Seguiremos informando.

MARCOS ORDÓÑEZ 21 FEB 2013 - 01:48 CET

LES NEURONES MIRALL

Fent una mica de recerca a partir de les relacions que s'estableixen entre Teatre i Neurociència descobreixo l'existència de les NEURONES MIRALL i el seu funcionament. Em captiva... ja que em permet entendre coses que han succeït durant els tallers de teatre que he impartit... us deixo un petit article de l'Albert Barqué, estudiant del Master in Brain, Cognition and Behavior a la UB i Professor Assistent a la Universitat Pompeu Fabra.

ANIRÉ INFORMANT

Deixeu-me aprofitar aquestes línies per comentar un cas específic de neurones que considero tenen una bellesa extrema. Imagineu uns dispositius que actuen com a simuladors corporals i que es situen dins el nostre cervell. Aquests tenen un nom específic i són coneguts com “Neurones Mirall”.  Es troben en el que s’anomenen regions somatosensorials, on el cervell pot simular certs estats corporals com si en realitat ocorreguessin quan realment no ho fan. Sabent que la percepció de qualsevol estat corporal està vinculada amb els mapes corporals que es produeixen al cervell, és sorprenent que puguem percebre alguna cosa que realment no estigui passant. No ho trobeu fascinant? Són claríssims els avantatges que suposa un sistema d’aquestes característiques. Simular un estat corporal sense que es produeixi en realitat, contribueix a reduir el temps de processament i un estalvi energètic magnífic en futures ocasions i esdeveniments.

Deixeu-vos sorprendre amb un exemple totalment fantàstic. Imagineu, per molt macabre que pugui semblar, un individu que està realitzant l’acció de clavar-se una agulla al braç. El seu cervell codifica tots i cadascun dels principis que engloben aquesta acció en forma del que s’anomenen patrons neuronals. És a dir, des del seu braç s’envien senyals sensorials de dolor al cervell perquè aquest, crei uns patrons neuronals específics per dissenyar una resposta, un comportament; per exemple el de retirar el braç després de notar la fiblada. Ara imagineu que un de vosaltres està observant a aquest home. Les neurones mirall actuaran i copiaran en el vostre cervell patrons similars com els que ha creat el cervell de la persona que realment s’està clavant l’agulla. Davant seu, no arribareu a sentir el dolor d’aquesta persona aliena, però perquè la part sensorial del vostre braç envia un missatge especificant que en el vostre propi braç no hi ha cap punxada, només es tracta d’una punxada aliena. Fins aquí sembla tot molt obvi. Ara bé, afegim-hi un petit canvi. Anem a injectar una anestèsia al vostre propi braç, no al de l’altre home sinó el vostre i tornem a repetir l’acció. L’home que teniu davant agafarà una agulla i la clavarà al seu braç. Fixeu-vos que ara, la part sensorial del vostre braç, en estar anestesiada és incapaç de desxifrar si la punxada es realitza en el vostre braç o en el de la persona que teniu davant i per tant no serà capaç d’enviar un senyal especificant que aquesta acció està succeint en un altre individu. Així doncs, experimentareu com si realment us estessin punxant a vosaltres.

Queda a la llum doncs, l’origen d’alguns conceptes que tractaré en propers articles com l’aprenentatge, la imitació, la simulacio, la teoria de la ment i l’empatia, ja que deuen molt a aquesta configuració. M’agradaria que us quedessiu amb la profunditat de la reflexió que emergeix darrera l’entramat d’aquesta xarxa de cervells que sustenta la societat i l’estreta relació que s’aconsegueix establir entre individus.

Albert Barqué Duran

TALLERS AMB L’ESPECTADOR TEMPORADA 2013

HISTÒRIES MINÚSCULES

Serà una construcció en dues parts relacionades amb 2 tallers previs al visionat dels espectacles en que es basen aquests tallers:

En la primera farem unes petites dramatúrgies a partir de titulars de diari, treballant el concepte de l'espectacle de Pere Faura: DIARI D'ACCIONS, els seus referents i el seu univers, i explicant una mica el concepte de dramatúrgia textual i de moviment a mesura que es vagi desenvolupant el taller...

DISSABTE 2 de Març de 2013... de 17 a 20 hores

Inscripcions al telèfon 973279356

En la segona farem petites històries manipulant objectes minúsculs aportats per les persones que posaran en marxa allò que hagin creat en les seves dramatúrgies (els que hagin participat anteriorment ) i inventant les persones que vinguin noves al segon taller... i així parlem de l'univers de David Espinosa: MI GRAN OBRA...

DISSABTE 13 d’Abril de 2013... de 17 a 20 hores

Inscripcions al telèfon 973279356

Per a més informació clica aquí:

TEATRE DE L'ESCORXADOR

HISTÒRIES MINÚSCULES

Comencem a preparar les coses més petites que trobem per casa, arraconades en un calaix, en una caixa... o bé oblidades, perquè están a punt de començar les històries minúscules !!
A totes aquelles persones que tingueu catxarrets més petits que un dit petit, us en vulgueu desfer participant en les històries minúscules...  i us vulgueu posar en contacte amb mi, podeu fer-ho escrivint un correu a:
ciadebello@gmail.com
us aniré explicant en que consistiran les històries minúscules !
benvingudes figuretes, casetes, cotxets, lo més minúscul possible... !!!