ARTE Y SOCIEDAD reportaje parte 2 . Arte contemporaneo

ARTE Y SOCIEDAD reportaje parte 1 . Arte contemporaneo

La Proporción Áurea | Documental Redes Eduard Punset

DAVID MAMET

Herètic i provocador com sempre, David Mamet ens dóna en aquest MANIFEST, les claus per desterrar els grans oficiants dels escenaris i destruir les seves grans Biblies metodològiques...

"el públic, conscient o inconscientment, ha acudit al lloc on els éssers humans sempre van a sentir la veritat: (...) el teatre, on, com a la iglèsia, la sinagoga o la mesquita, i per les mateixes raons, hem renunciat a una part de la nostra capacitat racional a canvi de la possibilitat d'escoltar una veritat molt més profunda. (...) Ningú va al tratre sense una submissió conscient o inconscient a la possibilitat d'una revel·lació (perquè si els assistents només busquessin la seguretat d'una miqueta de drama, aniríen a veure un partit d'hoquei). 

Però acudeixen al teatre. 

Per participar de la celebració d'un misteri. 

I què podem fer nosaltres al respecte?

(MANIFIESTO - DAVID MAMET; pàg. 60-61, Ed. Seix Barral. 2011)

TALLER ESPECTADOR ESPINOSA

TALLER AMB L'ESPECTADOR

Com en altres edicions, el resultat final del taller sempre resulta màgic per la seva senzilla complexitat... 

Moltes gràcies a totes les persones que heu participat en descobrir els nous llenguatges de la creació contemporània amb aquestes HISTÒRIES MINÚSCULES d'enguany!!

Esperem que ben aviat ens puguem tornar a trobar llegint les noves maneres de fer de les i els artistes que conformen el panorama artístic més contemporani.

CODIS CULTURALS I ARTÍSTICS

Una anàlisi acurada dels codis dels espectacles mostra que algunes de les sèries proposades per Barthes resulten summament suggerents per a l’anàlisi.

Preferim parlar de 4 sèries:

1. Codis culturals: són els del sistema cultural del productor o el receptor dels textos (incloem els codis de les teatralitats socials, és a dir, codis de la manera de comportar-se en diverses situacions socials

2. Codis literaris: corresponen als associats o associables a la tradició literària o la retòrica literària.

3. Codis dramàtics i

4. Codis teatrals: aquests dos últims vindrien a ser els específics de les tradicions dramàtiques i la posada en escena.

En un sistema comunicatiu és indispensable la familiarització dels participants amb els signes i la seva possibilitat de desxifrar-los:

Consensus: el consens de la comunitat respecte al significat dels símbols, verbals o no verbals, que constitueix un important factor de la possibilitat de comunicació social.

Habitus: procés per mitjà del qual lo social s’internalitza i aconsegueix que les estructures objectives concordin amb les subjectives.

Tant el consensus com l’hábitus sustenten el concepte de competència cultural, coneixement o capacitat del participant per desxifrar els signes del sistema, i evidencia el grau d’integració en el procés de comunicació.

La competència teatral vindria a indicar la familiaritat del productor o espectador de discursos teatrals amb els codis emprats en cada cas.

En cada moment històric coexisteix una pluralitat de sistemes culturals, sistemes de signes que són produïts i usats pels membres de la comunitat cultural, alguns d’aquests sistemes es constitueixen en dominants i uns altres són marginats.

“The Culture Code” de Clotaire Rapaille.

El Codi Cultural ens ajuda a entendre els diferents significats que les persones donen a les coses de manera inconscient.  

Les nostres diferents cultures i costums ens porten a processar la mateixa informació de diferents maneres, per aquesta raó existeix una infinitat de codis culturals en el món. Aquests codis fan que les persones tinguin diferents patrons de comportament davant de situacions similars. Per a Rapaille, és molt important conèixer aquests significats ocults, ja que en aplicar-los per exemple a la mercadotècnia, descobreix els elements necessaris per crear una bona campanya que ha d’apel·lar als nostres instints més bàsics, amb la finalitat de vendre’ns el producte al que no podrem resistir-nos.

Per desenvolupar la seva metodologia, Rapaille es va basar en el treball de Henri Laborit, qui va demostrar una connexió molt clara entre l’aprenentatge i les emocions: com més fortes les emocions, més profunda queda arrelada la nostra experiència en el cervell.

Pensem en un nen a qui els seus pares l’adverteixen repetidament no tocar una paella calenta, però ell, la toca i es crema. A partir d’aquell moment, els conceptes “calent” i “cremar” queden adherits a la seva ment de forma indeleble. El comunicador pot basar-se llavors, de manera creativa, sobre el significat profund d’aquest concepte.

La combinació de l’experiència i l’emoció produeix allò que es coneix com imprompta: un cop que aquesta es crea, condiciona els nostres processos mentals, determinant el nostre comportament futur. La combinació de totes les nostres impromptes ens defineix com a persones.

La metodologia del Codi Cultural va de la mano del concepte de la imprompta: junts són com la clau i el pany: si descobreixes la imprompta, pots obrir el Codi. Si obres el Codi, pots descobrir la raó de les accions, prejudicis i actituds d’un poble. D’acord amb Rapaille, “es com un nou parell de lents que ens condueix a una òptica totalment distinta respecte a tot el que succeeix en el món”.

A lo llarg dels anys, el senyor Rapaille va dissenyar una metodologia on, després de moltes hores d’interacció, s’indueix a la gent que participa en els seus grups de enfocament a reportar el que realment pensa i sent.  D’aquesta forma es va desentranyant el Codi Cultural immers en el subconscient col·lectiu.