QUINS SÓN ELS VOSTRES REFERENTS

Cada vegada que una persona creativa posa en marxa un espectacle, treballa a partir d'idees, de referents, si aquests referents són compartits pel públic es podueix un acte de comunicació autèntic, si no, resulta gairebé impossible arribar a l'espectador.

 

 

EL PÚBLIC

Al públic no li agrada veure les coses dues vegades.

I  no li agraden els "altres llenguatges"; 

El públic té problemes de concentració, prefereix enviar missatges o dormir durant l'espectacle.

No està preparat per llegir el "text" de l'espectacle adequadament abans, i fa preguntes absurdes i estúpides després. 

No li agrada veure artistes desconeguts. 

Odia els espectacles interactius, tot i que quan els experimenta se sent excitat.

Parla molt sobre coses que no ha vist, sinó que només ha sentit a dir.

Christine Peters

(Freelance theatre & dance curator)

Personal rituals of/ for postmodern times

NATURA MORTA - PRESENTACIÓ PREZI

<iframe src="http://prezi.com/embed/iicsclpvmj4p/?bgcolor=ffffff&amp;lock_to_path=0&amp;autoplay=0&amp;autohide_ctrls=0&amp;features=undefined&amp;disabled_features=undefined" width="550" height="400" frameBorder="0" webkitAllowFullScreen mozAllowFullscreen allowfullscreen></iframe>

POPULARITAT versus CREATIVITAT

"El artista, su obra y el receptor forman un todo único, indivisible, un organismo unido por la magia del teatro. SIn embargo, hay que aclarar que las normas ordinarias del teatro comercial y las producciones televisivas actuales corrompen al público de modo imperdonable porque le roban cualquier posibilidad de elevar su nivel cultural, su exigencia como publico, su capacidad de elegir, en fin, su liberte, su personalidad. Ahora bien, si se trata de ocultar y silenciar la existencia de este público, el sistema es correcto."

(Carles Alfaro, 1994)

"Intelectuales y artistas fueron siempre revulsivos en las sociedades acomodaticias. Revulsivos políticos en ocasiones, sociales en otras, estéticos en todo momento y éticos siempre. Pero en este desconcertante fin de siglo, nos han domesticado a golpes de bienestar o de expectativas de bienestar y nos han amordazado con una bellísima mordaza diseñada en exclusiva por Yves Saint Laurent y delicadamente perfumada con Chanel número 5".  

(Alejandro Jornet, 1994)

LAS CORDERAS

TALLER LOS CORDEROS

Una altra vegada ens trobem per passar una estona investigant en el llenguatge artístic de Los Corderos. Cada cop que uns persona surt a provar i a compartir les seves ganes de provar amb la resta d'assistents al Taller, -les flans del club de flans com diu la Montse- es genera una mena d'energia molt positiva que ens dóna eines per crear i descobrir allò que hi ha darrera de la creació dels i les grans artistes de l'escena contemporània. Tenir l'oportunitat de poder fer aquesta investigació de la mà del Teatre de l'Escorxador és un honor del qual puc gaudir i que em transporta a una mena de "món acadèmic de la creativitat", donant la paraula a les espectadores i espectadors que, durant una estoneta pugen a l'escenari per descobrir que significa ser contemporani, transgressor, incoherent, o "bastard". Una altra jornada que ens deixa imatges com aquestes !!!