EL CIELO DE LOS TRISTES - LOS CORDEROS

LOS CORDEROS. EL MAL MENOR

ULTRAinnocència

Quan un va cremant anys i va veient i creant moltes coses per al món de l'escena, s'adona que és com una benedicció i un càstig el camí recorregut… perquè tens més eines per poder interpretar allò que veus a l'escenari però, a la vegada, cada cop hi ha menys coses que tenen la capacitat de sorprendre't.

Ahir vam anar a veure l'espectacle de Los Corderos "Ultrainocencia". 

Jo els vaig descobrir amb el CIELO DE LOS TRISTES i em va semblar revelador, però ahir vaig veure un espectacle total, construït amb un rigor del qual podem fer gala molt pocs artistes. L'elegància del seu moviment, dels objectes amb els quals treballen i la delícia del text i com el treballen em van resultar corprenedors.

Gràcies nois!

Seguirem informant

NATURA MORTA

Algunes imatges d'avui al TALLER AMB L'ESPECTADOR. Investigant en l'univers creatiu de MARTA CARRASCOB.FLOWERSDe nou, un autèntic plaer descobrir amb persones del públic els camins creatius dels i les artistes que el Teatre de l'Escorxador ens acosta.

NATURA MORTA

Comença una nova edició dels Tallers amb l'Espectador al teatre de l'Escorxador.

Enguany treballarem per descobrir els universos creatius i artístics de Marta Carrasco i de Los Corderos…

El primer treball és amb Marta Carrasco, l'he titulat NATURA MORTA

Milions de flors són mutilades cada dia per motius sentimentals o decoratius.

Aviat anireu rebent més informació!!! 

L'ESPECTADOR VULNERABLE

Només una persona a la que anomenem amb el genèric d'ESPECTADORA (per entendre que l'acte de recepció és individual i que el comportament comunicatiu, pel que fa a aquesta persona, serà sempre un acte privat i intransferible) és el fet més important del fenòmen teatral; crec que sense aquesta persona espectadora, la nostra feina no té cap sentit més enllà de l'entreteniment o la teràpia que ens pot aportar el fet de "fer teatre".

Si el fet comunicatiu no existeix, si allò que hem treballat durant setmanes o mesos no té una repercussió sobre un públic que ho rep, el fet teatral no es produeix.

El més important en teatre és el públic, però no només com a col·lectiu -que també- sinó com a espectadors: veure la representació com a tals és la condició prèvia per a que els esforços de les persones que estan a l'espai escènic (persones que actuen) ens encaminin cap a una realitat conjunta.

Per a arribar a aquest estat, cal que el públic, que cada una de les persones que estan a la espectativa (pensem que espectadores ve de "spectare"- observar i que té la mateixa arrel que "speculum"- mirall), estigui en un estat de vulnerabilitat, d'obertura, on la seva fantasia pugui crear móns dinàmics basats en experiències diferents, en estats d'ànim diferents que naixen durant una representació, un per a cada persona i que posen en funcionament les mateixes coses les mateixes imatges que podem veure quan ens observem en un mirall.

"Puedo coger cualquier espacio vacío y decir que es un espacio desnudo. SI una persona camina por este espacio vacío mientras otra le observa, eso es todo lo que se necesita para realizar un acto teatral." (Peter Brook)

Documental: Arte Público Yonke, Ciudad a Cuerpo. COMPLETO