EL VALOR AFEGIT

Per fi arriba als escenaris l'espectacle DIE GEMEINSCHAFT 11/03. Avui dijous 31/03/11és el públic qui fa l'espectacle, després d'uns quants tallers creant tot el marc conceptual. Us deixo els dos cartells !
AVIAT PODREU VEURE LES FOTOGRAFIES !!!

11/03

CRÒNICA DE PEER GYNT

20:00 - Agafem un microbús (Peer Gynt anava a peu o a cavall volador)
20:05 - Els expliquem quin és el nostre destí (Peer Gynt no sap quin és fins al final)
20:10 - Les cançons que portem en un disc per als creadors no han de saber a qui pertanyen, qui vulgui que faci una quiniela, qui no tingui cançó que l'envii...
20:35 - Arribats a destí no trobem el carrer, però parem davant d'un tanatori... (Peer Gynt es perd en un bosc)
20:40 - Entrem a la casa dels creadors, amablement rebuts, quines rajoles més boniques. (Peer Gynt Es converteix en un home important i li ofereixen cants i balls)
20:45 - Passem al lloc de creació sota la mirada d'escrutini d'un gat damunt de la taula. I un cop allí el temps passa tant de pressa que sóc incapaç de saber quina cosa va primer i quina va després. Els creadors ens parlen de la seva tasca, de com hi han arribat (o hi estan arribant encara), de què era el que cercaven, totalment distès i agradable, els regalem el disc on portem les nostres cançons, faran una quiniela? qui ha volgut ha preguntat allò que volia saber, i ells ens regalen un trosset de l'espectacle, i una cançó de la Patty Smith...

21:50 - Ha passat una hora, JA ??? i ens ofereixen uns dolços i uns suquets per acabar la vesprada... algú diu que els viatges dels jubilats també acaben així, algú altre espera que ens comencin a proposar la compra de mantes tèrmiques....
22:45 - Ja som de tornada a Lleida, per què deu ser que les coses bones s'acaben tan aviat ???

LA MIRADA DEL PÚBLIC

Renovació
No resulta gens difícil entendre que els mitjans de comunicació ens ensinistren en allò que hem de pensar, en allò que hem de mirar, en com hem de vestir, en allò que ens ha d’agradar... és la manera amb la qual els poders polítics ens controlen a través del cinema i la televisió, i amb algunes peces teatrals també... Cal començar a crear públics que siguin independents, que siguin actius, que no seguin en una butaca esperant que els i les artistes els ho donin tot fet.
Les arts escèniques contemporànies treballen en exploració escènica, forta en imatges, investigant en nous codis expressius i marginant o reduint lo verbal, però aprofundint en la semàntica de l’espectacle que busca la complicitat d’un públic la mirada comprensiva del qual necessita comprendre i dominar uns altres codis escènics.

La comunitat
Aquests grups de treball que he anomenat DIE GEMEINSCHAFT pretenen:
- Indagar en les arts escèniques contemporànies a través de la investigació i l’intercanvi de realitats culturals diferents,
- Establir codis culturals comuns per a la lectura dels espectacles,
- Obrir la recerca a professionals del món de l’educació i
Atansar el fet teatral als ciutadans, que haurien de ser els principals consumidors de les arts escèniques del Segle XXI.

Presència
En les arts escèniques contemporànies, que impliquen una gamma d’habilitats o punts de vista que no es demanaven als actors i actrius “tradicionals”, l’actuació passa per la presència del cos a escena (en la majoria dels casos) només presentant-se, no representant; cosa que fa sorgir unes arts escèniques que operen en la especificitat de lo artístic com a globalitat enlloc d’en lo purament dramàtic o teatral.
Però per poder entendre aquesta presència de l’artista en l’espai escènic cal esbrinar amb quins codis culturals, artístics i escènics treballen per poder tenir una major legibilitat dels espectacles. Això és el que pretenem amb aquesta comunitat d’espectadores i espectadors amb els quals duem a terme el treball, gràcies a la proposta de tallers amb l’espectador que naix de la programació d’enguany al Teatre Municipal de l’Escorxador.

EL NOU PEER GYNT

THIS SIDE UP

La cirereta del pastís d'aquesta estada valenciana ha estat poder fer un taller amb la María Jerez i la Cuqui Jerez... Un taller que elles van idear per a realitzar una trobada entre tres coreógrafes i 20 alumnes de la Escuela de Arquitectura de Alcalá de Henares, investigant i experimentant l'espai a través de la creació coreogràfica.

Fins ara This Side Up ha estat revisat i versionat 3 cops: 2 a Madrid i 1 a Brussel·les. Després de fer-ho al VEO, se n'anaven cap a Londres. Em sento afortunat d'haver pogut participar d'aquest treball que la Maria està duent a terme junt amb la Cuqui, perquè en cada lloc es converteix en un site específic ja que cal adaptar el procés de treball a l'espai real amb el que es troben en cada lloc; en el nostre cas, vam començar treballant a la Sala Matilde Salvador de la universitat de València, després vam pensar de fer-ho en una plaça... però vam acabar en una sala del Jardí Botànic.

Com diu la Maria:

"Vamos a poner en práctica el pensamiento que se puede generar alrededor de la idea de que detrás de cada objeto existe una coreografía invisible. Con este trabajo se hace visible esa coreografía, no sólo a la hora de la construcción de dicho objeto sino también a la hora de relacionarnos con él. En este caso concreto nos centramos en el edificio del teatro como objeto y evidenciamos la construcción del mismo y el comportamiento dentro de él. Normalmente la coreografía o movimiento que se crea en función de la arquitectura de un edificio la asumimos como convención y ya no somos capaces de verla, en This Side Up esta convención se convierte en (re)presentación."

De tot el treball, que fora molt llarg d'explicar aquí, em quedo amb els següents conceptes:

1- El treball en equip sempre evoluciona.

2- Sempre trobem un interior i un exterior habitable, en aquest cas un exterior dins d'un interior, pel qual viatja constantment el públic.

3- Investigar en la relació entre forma i funcionalitat.

4- El teatre dins del teatre, arquitectònicament parlant

5- Saludar quan s'ha acabat l'"OBRA".

ALI - MPTA

Mathurin Bolze i Hedi Thabet, els dos ballarins que interpreten Ali…  Un pas a dos d’amor de debò, perquè s’ha d’estimar molt per compartir aquests 25 minuts inoblidables…  brevetat i rotunditat en una execució entre dansa i acrobàcia perfecta… al principi se’m va encongir el cor quan els vaig veure entrar a l’escenari amb crosses, però arriba un moment que penses: “tant se val, són dues persones amb 3 cames, tan màgic com una persona amb dues, o quatre persones amb cinc o…” no tinc paraules… de fet sobren les paraules… cal veure-ho !

La companyia francesa MPTA (compagnie les mains les pieds et la tête aussi)  que vam veure a la Sala Ruzafa el 19 de Febrer a les 22 h.

http://www.compagnie-mpta.com/

L'APARENT SENZILLESA DE LA COMPLEXITAT

Després de llevar-nos, esmorzar al Forn dels Desemparats (una coca amb nous i panses, i carabassa al forn), de trobar les taquilles del VEO i saludar la Sonia, ens n'anem a donar una volta pel mercat i per la Llotja que són dues meravelles de dos estils completament diferents.
El primer espectacle que veiem del Festival València Escena Oberta és el de Jordi Gali, una instal·lació magnifica en la que treballa amb una precisió de moviments, deguda segurament a la seva formació com a ballarí i coreógraf, que fa que no puguis deixar de mirar-lo en cap moment... és com si construís el pèndul de l'univers i durant una estona, res del que existeix al teu voltant tingués cap altra importància... et deixes endur per una construcció que t'absorbeix tots els sentits, tot això construït només amb troncs i cordes que coneix a la perfecció i que fa ballar amb les mans (i la boca fins i tot quan ja no li queden mans) i un pneumàtic que fa pendular a la base de l'estructura com a element absolutament alié.

Anècdota: Ens trobem allí amb la Mariví i La Marta Oliveres, i conec per fí al Mehdi. I mentre estàvem parlant, sento un "no, No, NO, NO!" era un nen que aguantava un pobre gos que estava pixant les cordes del Jordi... !