Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 11 de març del 2011

CRÒNICA DE PEER GYNT

20:00 - Agafem un microbús (Peer Gynt anava a peu o a cavall volador)
20:05 - Els expliquem quin és el nostre destí (Peer Gynt no sap quin és fins al final)
20:10 - Les cançons que portem en un disc per als creadors no han de saber a qui pertanyen, qui vulgui que faci una quiniela, qui no tingui cançó que l'envii...
20:35 - Arribats a destí no trobem el carrer, però parem davant d'un tanatori... (Peer Gynt es perd en un bosc)
20:40 - Entrem a la casa dels creadors, amablement rebuts, quines rajoles més boniques. (Peer Gynt Es converteix en un home important i li ofereixen cants i balls)
20:45 - Passem al lloc de creació sota la mirada d'escrutini d'un gat damunt de la taula. I un cop allí el temps passa tant de pressa que sóc incapaç de saber quina cosa va primer i quina va després. Els creadors ens parlen de la seva tasca, de com hi han arribat (o hi estan arribant encara), de què era el que cercaven, totalment distès i agradable, els regalem el disc on portem les nostres cançons, faran una quiniela? qui ha volgut ha preguntat allò que volia saber, i ells ens regalen un trosset de l'espectacle, i una cançó de la Patty Smith...

21:50 - Ha passat una hora, JA ??? i ens ofereixen uns dolços i uns suquets per acabar la vesprada... algú diu que els viatges dels jubilats també acaben així, algú altre espera que ens comencin a proposar la compra de mantes tèrmiques....
22:45 - Ja som de tornada a Lleida, per què deu ser que les coses bones s'acaben tan aviat ???

2 comentaris:

  1. Sembla mentida, pero com hi ha gent al mon capaçm de lliurar-se en cos i anima a una banda de desconeguts, que cometen una visita furtiva a la seva intimitat creadora!!
    Si la seva obra ja em va robar el cor amb "En un lloc equivocat" (del que encara guardo el peo negre i la foto del sol!!), ahir em van fer seu completament!!

    ResponElimina
  2. El risc de l'osmosi: Anar a casa de l'artista i asseure't al seu menjador dilueix considerablement la barrera entre el creador i l’espectador. Sens dubte, la familiaritat crea complicitats i predisposa davant l’obra com si d’un amic es tractés. Això ens fa ser benvolents i ens fa sentir quasi col•laboradors de la creació.
    Però no trenca aquest procés amb la sorpresa, la idealització i fins i tot la “divinització” de l’artista que tantes emocions ens genera? Podrem seguir admirant l’artista de qui hem vist la cuina? El repte està en cercar nous estímuls des de la proximitat...

    ResponElimina