L'APARENT SENZILLESA DE LA COMPLEXITAT

Després de llevar-nos, esmorzar al Forn dels Desemparats (una coca amb nous i panses, i carabassa al forn), de trobar les taquilles del VEO i saludar la Sonia, ens n'anem a donar una volta pel mercat i per la Llotja que són dues meravelles de dos estils completament diferents.
El primer espectacle que veiem del Festival València Escena Oberta és el de Jordi Gali, una instal·lació magnifica en la que treballa amb una precisió de moviments, deguda segurament a la seva formació com a ballarí i coreógraf, que fa que no puguis deixar de mirar-lo en cap moment... és com si construís el pèndul de l'univers i durant una estona, res del que existeix al teu voltant tingués cap altra importància... et deixes endur per una construcció que t'absorbeix tots els sentits, tot això construït només amb troncs i cordes que coneix a la perfecció i que fa ballar amb les mans (i la boca fins i tot quan ja no li queden mans) i un pneumàtic que fa pendular a la base de l'estructura com a element absolutament alié.

Anècdota: Ens trobem allí amb la Mariví i La Marta Oliveres, i conec per fí al Mehdi. I mentre estàvem parlant, sento un "no, No, NO, NO!" era un nen que aguantava un pobre gos que estava pixant les cordes del Jordi... !