No hi ha una obra de teatre que d’una manera o d’una altra no intervingui en les idees i les emocions dels espectadors. Es un signe de la grandesa de l’art que mai deixa de tenir conseqüències, L’efecte del teatre sobre l formació del gust no és el més important, però si potser el que resulta més evident... Com es pot expressar una persona de manera elegant? Com s’agrupen unes quantes persones de manera estètica? Què és estètic? Com és un comportament desimbolt? Que és l’astúcia admirable?
També la representació de lo lleig, ha d’estar guiada pel gust, els grups que es formen sobre l’escenari, el moviment de les persones per l’escena, la composició dels colors, de la llim, la direcció de les veus, dels sons, són una qüestió de gust. L’ésser humà copia gestos, mímiques, tons de veu. M’apresso a dir que la “manera senzilla” a l’hora d’actuar no em sembla en sí mateixa gens bona, i que no la prefereixo a qualsevol altra menys senzilla. No em commou a priori l’afany de l’actor o actriu sense formació o amb formació, però si que em commou l’entusiasta de l’art, i avorreixo l’esnobisme que duu algunes persones amb el gust desgavellat a preferir lo fàcil i senzill a algunes delicadeses artístiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada